40 raons per viure
Diuen… que en un temps no gaire llunyà
una jove doncella de cabells castanys
un llarg viatge va iniciar.
I que encisada per la llum dels estels al seu pas
D’entre tots els camins en un es va endinsar
era llarg, pedregós, difícil i enredós.
Va anar fent via entre les pedres al seu pas
Fins aturar-se un bon dia sota un roure fort i alt
Agafada a una branca la mirada va aixecar
I entre laments i rialles el seu esforç la recompensà
“Era fruit de l’al.legria
Era fruit del dolor
Per acollir la joia
Has d’entregar el teu cor”
El camí s’eixamplava, era ben ple de flors
Amb un fresc aroma i amb força dolçor
El cami s’enfonsava i ella s’en volia enlairar
per lluir el seu fruit que ja era nat
Tot en mig del trajecte en una cruïlla es va trobar
Bufava aire fresc i s’enfilava cap a dalt
Però en mig del trajecte la foscor la va envoltar
I la bella doncella en un desert es va trobar
Caminava a fosques, caminava amb por
Caminava esqueixada per l’angoixa i el dolor
Però els dies la calmaven i es venjaven amb records
Mentre la pell s’enduïa tot el càstig del sol
Finalment la doncella el desert va derrotar
I de camí a casa en una font es va aturar
Enfilant-se a un turò un pomer l’hi apuntà
Que amb quaranta mossegades no entenia prou per començar
La vida és llarga i plena i hi ha més pomes per agafar.
Per què rius bella doncella?
Per què mires cap el sol?
Si continues mirant-lo t’hauràs d’aixugar el plor
És que no ets feliç doncella?
És que encara sents dolor?
O és fruit de la virulència
Amb que t’ha invait el plor?
“No és fruit de l’al.legria
Ni és fruit del dolor
És fruit de la impaciència
Per trobar-me amb el meu amor”.
“Dedicat als teus 40 anys d’entrega a la gent que t’estimem.
Continua mossegant la vida amb passió.”
T’estimem Nuri
Jordi Fabra i Roger
19 d’Octubre del 2007